Alcúdia 31 d’octubre del 2012

Se que vols que et faci fora i no picaré. Fill d’una puta pudenta. No et faré fora i aguantaré només per a veure com sofreixes i ho passes malament, perquè se que aquest moment arribarà, no pot ser que no arribi.  tindré la satisfacció que necessito, no la que havia volgut sempre, si no la que vull ara.

Es difícil d’explicar, però després d’haver donat tant només vull destrucció. Una pena però es així. I se que no esta be, però això no fa que deixi de voler-ho. Vull una destrucció absoluta i massiva del teu ser i la teva prepotència que m’obliga a empassar el que no vull. Vull una destrucció de les teves mentides i tripijocs. Fill de puta pudenta. Aixó vull.

M’has enxubat un altre cop el teu polvo com a determinant i no ho aguanto. Jo he pagat la teva ingenuïtat. La “novia de sempre”, follada pel cul per a no quedar-se embarassada, se’n va anar amb un altre, va tornar i “ per mala fortuna” es va quedar prenyada. Et vas casar amb ella.

-          “Que quieres hacer

-           Quiero tenerlo.

I bodorrio, Oh! I tant! I nen i amants variades, tres en dos anys que jo sàpiga. I fuga a Barcelona. I metgessa rossa.

Jo

Jo que m’acabava de separar, sense fills, i que vaig caure de quatre potes. Jo, amb tota la meva cultura i glamur: una idiota.

Saps? Després de vint i pico d’anys, si no fes pena faria riure. Com que havies picat al parany de la mitja virtut de poble, vas fer cor fort per a no comprometre’t mai mes amb ningú. No hi ha fet res els dos fills que he tingut amb tu, el que he cuidat del teu patrimoni i els teus vells ni el que he vetllat pels teus interessos. No ha fet res que respectes la teva llibertat, que donés ales als teus desitjos. No ha fet res que aguantes una col·lecció de paràsits als que consideres els teus amics incondicionals només perquè et diuen el que vols escoltar.

 Quan t’he necessitat no t’he tingut. T’han atipat els meus intents de comunicar-me. T’has “sentit agredit”. M’he tingut que empassar el teu polvo boig només perquè te dues potes i es viu.

Et maleeixo.

Cada dia. Amb mi t’has portat com un porc. I continues igual. Si volies  que aguantes el fruit d’una manca de preservatiu, haguessis tingut que començar fent-me respectar i donant-me el lloc que calia. No s’hi val allò que dius que “ tu ya sabes hacerte respetar”. Tu hagessis hagut de posar una part per la teva banda. No ho has fet.  Ets un bord.

No se si t’enviaré aquesta carta o no. L’escric perqué ho necessito. No m’has de fer la comèdia de tot el que has fet per mi. El que segons tu has fet ho has fet tard i malament. I continues encolomant-me el polvo sempre que pots. No el vull. No se si m’entens i m’és igual si no ho vols fer. No el vull. Es matèria teva i son els teus actes els que em porten fins aquí. L’última ha estat la teva amant durant la meva malaltia. Jo no et vaig demanar que tornessis. Vas ser tu. Perquè? Per a poder-te dir “que bona persona soc!”? No ho ets . ets el fill d’una puta pastora de vaques pudenta que es va quedar prenyada per a poder-se casar amb el potencial hereu d’una “casa bona” , per cert,  li va sortir el tret per la culata, I el teu fill es el fill d’una putilla de poble  follada pel cul que et va posar un parany per a casar-se. I el mes net i desinteressat que hi ha hagut a la teva vida ho has trepitjat escarnit i maltractat fins a extrems increïbles. No ets bona gent. No ets net ni tens honor. Es mes, ni tant sols saps el que es l’honor. No en tens ni idea.

Escric això iracunda, perqué el teu fariseisme em treu de polleguera. Escric això perquè necessito veure-ho negre sobre blanc. I ho escric també perqué se que es igual si t’envio la carta o no. Si te la envio no entedras re i si no te la envio tampoc.

Ara m’empassaré el talós de merda, que a mes de ser talòs fara com que mana perquè tu li has dit que mana i, saps? Em sembla que el millor que puc fer es destruï-li la confiança i em dedicaré a això. Que se’n vagi a Colòmbia i avia’m si hi ha sort i li foten un tret. Faré servir el facebook, veuràs quin riure.

Tinc temps i no perdré ocasió. Desitjaràs enviar-lo fora. Jo ho he perdut tot. Però a tu et faré perdre qualsevol ocasió de goig i repòs a base del teu polvo boig, com tu has fet amb mi.

No, no enviaré aquesta carta. Almenys no fins que hagi aconseguit el meu objectiu. Llavors potser la envii, però  tampoc no n’estic segura.

Diuen que els criminal sempre busquen que se sàpiga que han estat ells els autors de la malifeta. A mi, de moment em sembla que en tindria prou amb executarla i gaudir del sofriment teu fruit dels resultats. Malgrat la meva malaltia, espero viure prou per  a veure-ho i gaudir-ho. L’altra meu mortal enemic es acabat ara i no he estat jo, sinó la vida.  Espero que passi el mateix amb tu i tenir força, quan arribi el moment, de fer el mateix que tu has fet amb mi: enfonsar-te mes en el dolor.

Ets mala gent, si no- possiblement-, no haguessis arribat on ho has fet.

Ahir vaig tenir una xerrada amb el teu segon. M’ha quedat clar que es un mal bitxo, retorçat, traïdor i perillós. No et diré res. Segur que t’encanta; sou iguals, el que passa es que ell en homo i tu en descastat. No voldràs escoltar-me. Quina perla!

Rellegeigo el que he escrit i em fa mal. No pot ser que estigui tan plena de dolor i odi; però si, ho he escrit jo. I et juro que em dol i sap greu, fins aquí m’ha dut la meva relació amb tu.

Naturalment no n’ets responsable; la menys no totalment. Jo t’hagues hagut d’engegar fa molt temps, fins i tot abans de tenir les nostres filles,  No nego la meva inmensa part de responsabilitat en la situació actual; però precisament per això soc en el meu dret de corregir situacions anòmales d’una manera tan taimada retorçada i fosca com la teva ma dreta, que dit sigui apart, ja veurem el que dura; perquè ets egòlatra prepotent i vanitós però no ets estúpid. O , al menys, això espero.

Com et deia al començar:  se que vols que et faci fora i no picaré, l’estratègia perversa de marxar de casa i deixar-me tota la roba i els teus objectes a casa meva “porque volveré algun dia” com vas dir ara fa deu anys i que ha fet que t’esperés. Els dinars amb la presència del bujarra no declarat d’en Donato  només per a evitar preguntes directes sobre la nostra situació. El escarni cruel del “lo pasaremos juntos” durant la meva malaltia, pasarlo juntos a base d’anar-t’en a colòmbia i posar missatjets de “tengo ganes de abrazarte desde atrás y morderte en el cuello” a una tia que a saber d’on la vas treure, si de Meetic o Badoo y si es la Soraya, la CAVIDA o la Marce Bado. “Pasarlo juntos” a base de fer la maleta, dir “es un dia importante para mi” i deixarme sola, cruixida per la quimioteràpia i l’abando.